lunes, 9 de enero de 2012

revista digital

per a l'exposició he construit la mateixa revista, peró en format digital, per tal de presentar el treball i explicació d'aquest a través de l'ordinador. per crear-la he fet servir la pàgina issuu.com, que hem permetia pujar un pdf i construir la revista per ordinador.

construcció de la revista

El treball de la revista està fet amb el powerpoint, on he anat posant totes les imatges i redacten la teoria, explicacions i el meu treball pràctic. El format de la revista es DIN A3, la tipografia va variant; per els títols he utilitzat Bookman Old Style, NEGRETA, i la lletra del textos es canviant, a la primera part de la revista he fet servir la font calibri i bookman old style, per la teoria de la moda i per el primer segle XX, i per al segle XXI he utilitzat Bodoni MT Condensed. L'última part de la revista on s'explica la moda dècada per dècada he retornat a la primera tipografia. He buscat i fet servir les font de lletres més semblants a les revistes que m'he mirat per seguir un model. Un cop he tingut les diapositives de cada pàgina en el powerpoint he numerat i he acabat de ajustar-les a la mida d’impressió. Seguidament ho he guardat en format PDF per poguer-les dur a l'impremta. Al guardar-les en PDF és quan he vist els errors d'imatge, d’enquadraments de text, etc. i he tornat a retocar-ho amb powerpoint fins que he tingut el PDF definitiu. Quant he tingut el PDF he agafat les pàgines amb photoshop i les he anat col•locant en format DIN A3 i compaginant l'última pàgina amb la primera, la penúltima amb la segona, i així amb totes fins obtenir 30 DIN A3 preparats per la impressió de la revista.

procés de la revista (presentació TDR)

Tenint el logotip i l'estratègia de màrqueting ja establerta es dissenya la portada. Al llarg dels anys s'ha demostrat que una línia directa al missatge és el que funciona bé. S'han creat cànons del que ha d'existir en una portada, la capçalera, una imatge que cridi l'atenció, el contingut, codi de barres, la data, etc. el primordial és que en un món de revistes en un prestatge es distingeixi per ser l'única. Aquí la maquetació de portada és més de l'estil, que d'arranjament de columnes.
CONCEPTES BÀSICS EN EL DISSENY D'UNA REVISTA Per fer una revista electrònica, necessitem saber què és una revista. Una revista, podríem considerar-la com un conjunt d'articles dels quals sempre comparteixen un tema comú. El primer que podem fer, per familiaritzar-nos amb el format d'una revista, és buscar i llegir alguna que ja tinguem per casa. Analitzant detalladament, ens adonarem que: Una revista es compon de: • Una pàgina portada: amb el títol de la revista en la part superior (sempre és el mateix), el nombre de revista, una imatge amb els títols dels articles que destaquen en aquest número (va canviant d'un nombre a un altre). • Una pàgina índex, amb una relació de tots els articles i la pàgina on es troben. Opcionalment apareix una columna amb un petit text de la direcció explicant l'objectiu de la revista i saludant als lectors. • Pàgines d'articles. Aquí podem trobar multitud de formes diferents de creació, però totes comparteixen: o Un títol o Un text resum de la notícia en lletres grans o Una fotografia que pot tenir diferents mides, amb un text al peu de la fotografia o Una o diverses columnes amb el text de l'article o Opcionalment, entre les columnes apareixen textos claus més grans i flotant en l'espai de la revista. Abans de maquetar una revista has de tenir clar: • Quin és l'objectiu que vols aconseguir • A quin grup objectiu va dirigida • Freqüència de publicació • Formats (Digital o paper) • Els que assumiran la tasca (Col · lectiu de treball) • Contingut i distribució del mateix • ¿Propaganda i Publicitat? • Nom de la revista, Apartats i seccions fixes de la revista, així com els apartats i seccions variables. • Per començar, es poden crear les revistes en PDF, i si després es decideix imprimir, podràs fer-ho en qualsevol impremta.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

DISSENYS ACABATS

En aquest vestit tornem a veure les plomes típiques de principis del segle XX, també te una faldilla curta pels genolls que va començar a portar-se als anys vint
Aquest vestit de la dreta te una silueta pròpia de 1908 que es va deixar tan de marcar la cintura, i també la llargada del vestit, que cobrien els peus, i l’ornament del coll, també molt propi de l’època
A partir de 1910 es comença a dur una roba molt mes còmode amb una faldilla amb poc vol i acompanyada d’una sobre faldilla
Als anys 20 també es van començar a deixar veure unes espatlles amples i descobertes, com podem apreciar en aquest vestit
En aquest tratje podem apreciar un estil molt més masculí, que va començar a 1910, amb una figura molt mes plana, i les ombreres, també podem veure una faldilla molt més ajustada als malucs on s'endevina la silueta, això és propi dels anys 30. També va ser als 60 quan la dóna va començar a vestir com l’home, americana, corbata, etc.

REPORTATGE REVISTA