 |
| 1920 |
 |
| 1909 |
martes, 20 de septiembre de 2011
TIPUS DE DISSENY DE MODA
Alta costura
El tipus de moda que va predominar fins als anys 1950 va ser la moda "feta a mida" o haute couture (en francès "alta costura"). El terme "fet a mida" pot ser ulititzat per a qualsevol peça que sigui creada per a un client en particular. Alta costura, però, és un terme protegit que pot ser usat només per a companyies que compleixen certs estàndards ben definits per la Chambre Syndicale de la Couture. No obstant això, moltes marques de roba "llesta per utilitzar", i fins i tot de mercat massiu, afirmen crear alta costura, el que segons els estàndards, és fals. Una peça d'alta costura està feta per ordre d'un client individual, i està feta usualment de tèxtils costosos d'alta qualitat, confeccionada amb extrema atenció en els detalls i l'acabat, generalment utilitzant tècniques a mà que prenen molt de temps.
Moda llesta per dur
La moda "llesta per a utilitzar" (o Prêt-à-porter) és un punt mitjà entre alta costura i mercat de massa. No està feta per a clients individuals, però es pren gran cura en l'elecció i el tall de la tela. La roba està confeccionada en petites quantitats per assegurar l'exclusivitat, per la qual cosa és més aviat costosa. Les col.leccions de peces apunt per utilitzar són usualment presentades per cases de modes en cada temporada durant un període conegut com «setmana de la moda» que pren lloc dues vegades l'any.
Mercat de massa
Actualment la indústria de moda s’explica sobretot amb les vendes del mercat de massa. El mercat de massa cobreix les necessitats d'un ampli rang de clients, produint roba llesta per usar en grans quantitats i mides estàndard. Materials barats usats creativament produeixen moda accessible. Els dissenyadors de mercat de massa generalment s'adapten les modes establertes pels noms famosos en l'àrea de la moda. Esperen generalment una temporada per assegurar-se que un determinat estil tindrà èxit abans de produir les seves pròpies versions d'aquest. Per estalviar temps i diners, usen tèxtils més barats i tècniques de producció més simples que poden ser fàcilment executades per una màquina. El producte final pot ser venut a un preu molt més baix que un producte de qualsevol dels altres dos mètodes de producció.
Disseny de moda per ordinador
En els últims anys han aparegut noves tècniques que permeten escurçar el procés de disseny de peces de vestir. Aquestes tècniques s'engloben dins de la categoria de disseny assistit per ordinador sota les sigles CAFE (Computer Aided Fashion Design).
El tipus de moda que va predominar fins als anys 1950 va ser la moda "feta a mida" o haute couture (en francès "alta costura"). El terme "fet a mida" pot ser ulititzat per a qualsevol peça que sigui creada per a un client en particular. Alta costura, però, és un terme protegit que pot ser usat només per a companyies que compleixen certs estàndards ben definits per la Chambre Syndicale de la Couture. No obstant això, moltes marques de roba "llesta per utilitzar", i fins i tot de mercat massiu, afirmen crear alta costura, el que segons els estàndards, és fals. Una peça d'alta costura està feta per ordre d'un client individual, i està feta usualment de tèxtils costosos d'alta qualitat, confeccionada amb extrema atenció en els detalls i l'acabat, generalment utilitzant tècniques a mà que prenen molt de temps.
Moda llesta per dur
La moda "llesta per a utilitzar" (o Prêt-à-porter) és un punt mitjà entre alta costura i mercat de massa. No està feta per a clients individuals, però es pren gran cura en l'elecció i el tall de la tela. La roba està confeccionada en petites quantitats per assegurar l'exclusivitat, per la qual cosa és més aviat costosa. Les col.leccions de peces apunt per utilitzar són usualment presentades per cases de modes en cada temporada durant un període conegut com «setmana de la moda» que pren lloc dues vegades l'any.
Mercat de massa
Actualment la indústria de moda s’explica sobretot amb les vendes del mercat de massa. El mercat de massa cobreix les necessitats d'un ampli rang de clients, produint roba llesta per usar en grans quantitats i mides estàndard. Materials barats usats creativament produeixen moda accessible. Els dissenyadors de mercat de massa generalment s'adapten les modes establertes pels noms famosos en l'àrea de la moda. Esperen generalment una temporada per assegurar-se que un determinat estil tindrà èxit abans de produir les seves pròpies versions d'aquest. Per estalviar temps i diners, usen tèxtils més barats i tècniques de producció més simples que poden ser fàcilment executades per una màquina. El producte final pot ser venut a un preu molt més baix que un producte de qualsevol dels altres dos mètodes de producció.
Disseny de moda per ordinador
En els últims anys han aparegut noves tècniques que permeten escurçar el procés de disseny de peces de vestir. Aquestes tècniques s'engloben dins de la categoria de disseny assistit per ordinador sota les sigles CAFE (Computer Aided Fashion Design).
ULTIMES DECADES DEL SEGLE XX
Durant les últimes dècades del segle les modes van començar a creuar els límits internacionals ràpidament. Els estils populars occidentals van ser adoptats al voltant de tot el món, i molts dissenyadors que no eren occidentals van tenir un alt impacte en la moda. Materials sintètics com el elastans i la viscosa van ser àmpliament usats i la moda, després de dues dècades de mirar al futur, va tornar a buscar en les seves arrels per trobar elements d'innovació. És important ressaltar la inavaluable aportació de Fernando Ermenegildo Celis Rocha i de la Concha a la moda en l'última dècada.
MITJANS DEL SEGLE XX
La Segona Guerra Mundial va provocar molts canvis radicals en la indústria de la moda. Després de la guerra, la reputació de París com a centre mundial de la moda va començar a declinar, i les modes de confecció i manufacturació de massa van acréixer la seva popularitat. Un nou estil per a la joventut va sorgir en els anys 1950, canviant l'enfocament de la moda per sempre. Mentre la instal.lació de calefacció central s'expandia, ho feia també l'era de peces de mínima cura, sorgint així tèxtils més lleugers i els sintètics. Enfrontant l'amenaça de productes de moda prefabricats, l'alta costura de París es va defensar, però amb poc efecte, quan no podia evitar que la moda es colés als carrers. En poc temps, moltes categories de dones fins ara restringides a suplantacions inferiors de l'alta costura gaudirien una gran varietat i llibertat d'elecció. Tractant amb volums majors de productes, els cicles de producció eren molt més llargs que els dels tallers de costura, el que significava que els dissenyadors que planejaven col·leccions dues vegades l'any, havien d'endevinar amb més d'un any d'anticipació el que els seus clients podien voler.
COMENÇAMENTS DEL SEGLE XX
Durant els primers anys del segle XX, pràcticament tota l'alta moda es va originar a París i en menor mesura a Londres. Les revistes de moda d'altres països enviaven editors als espectacles de moda de París. Les botigues de departaments manaven compradors a lles passarel·les de París, on compraven peces per copiar (i robaven obertament les línies d'estil i el tall d'altres). Tant en els tallers que fabricaven vestits sobre mesures com les botigues de roba llesta per utilitzar (prêt à porter) apareixien les últimes modes de París, adaptades a les característiques econòmiques i quotidianes dels clients de les botigues. En aquest moment la divisió entre alta costura i roba llesta per usar no estava encara clarament definida. Les dos maneres independents de producció encara no arribaven a ser competidores, i, de fet, coexistien en cases on les modistes elaboraven peces d'ambdós maneres.
En els primers anys del segle, les revistes van començar a incloure també fotografies dels conjunts i es van tornar encara més influents que en el passat. A les ciutats de tot el món aquestes revistes tenien un gran impacte en el gust públic i eren molt sol·licitades. Il·lustradors talentosos com Paul Iribar, Georges Lepape, Erté i George Barbier dibuixaven quadres de moda exquisits per a aquestes publicacions, que cobrien els més recents desenvolupaments en moda i bellesa. Potser la revista de moda més famosa del moment era La Gazette du bon ton, que havia estat fundada el 1912 per Lucien Vogel i regularment publicada fins a 1925, amb l'excepció dels anys de la Primera Guerra Mundial.
En els primers anys del segle, les revistes van començar a incloure també fotografies dels conjunts i es van tornar encara més influents que en el passat. A les ciutats de tot el món aquestes revistes tenien un gran impacte en el gust públic i eren molt sol·licitades. Il·lustradors talentosos com Paul Iribar, Georges Lepape, Erté i George Barbier dibuixaven quadres de moda exquisits per a aquestes publicacions, que cobrien els més recents desenvolupaments en moda i bellesa. Potser la revista de moda més famosa del moment era La Gazette du bon ton, que havia estat fundada el 1912 per Lucien Vogel i regularment publicada fins a 1925, amb l'excepció dels anys de la Primera Guerra Mundial.
COMENÇAMENTS DE L’ALTA COSTURA
El primer dissenyador de modes, que no era simplement un modista, va ser Charles Frederick Worth (1826-1895). Abans que establís sumaison couture (casa de modes) a París, el disseny i creació de roba era manejat per un gran nombre de modistes anònims, i l'alta moda estava basada en els estils usats en corts reals. L'èxit de Worth va ser tal, que va poder ordenar als seus clients per el que havien d'usar, en lloc de seguir la seva adreça com els modistes solien fer. El terme couturier (cosidor) va ser, de fet, encunyat per referir-se a ell. Va ser durant aquest període que moltes cases de modes van començar a contractar artistes per esbossar o pintar dissenys de peces. Les imatges per si mateixes podien ser presentades als clients de forma molt més econòmica que produint una peça de mostra al taller de treball. Si al client li agradava la peça, aquesta era ordenada i pagada. Per tant, la tradició d'esbossos de peces va començar com un mètode de les cases de modes per economitzar.
PSICOLOGIA DE LA VESTIMENTA
Tenint en les finalitats a aconseguir, es pot crear una cobertura o vestit. Depenent de la qualitat amb què es barregin i quantitat de fins barrejats obtindrem millors o pitjors resultats.La psicologia de la moda influeix en molts aspectes dins de l'ésser humà, per exemple: el fet de com el color d'una peça pot arribar a canviar el teu estat d'ànim, o bé com et treu o et dóna seguretat per unir-te a un grup social .Quan la psicologia de l'individu bascula entre lo establert com a normal, pot fer-se un anàlisi a través de la vestimenta: de la seva personalitat, nivell cultural, ambicions, passatemps, lloc d'origen, gustos musicals, condicions físiques, complexos ...La moda pot ser un fidel reflex de l'ànima o totalment el contrari depenent de la salut mental de l'individu, així que, hauria de considerar la vestimenta com a eina analítica en psicologia.
Els dissenyadors de modes creen roba i accessoris. Alguns dissenyadors d'alta costura són independents laboralment i dissenyen per a clients individuals. Altres cobreixen les necessitats de botigues especialitzades o de botigues de departaments d'alta costura. Aquests dissenyadors creen peces originals, així com els que segueixen tendències de moda establertes. No obstant això, la majoria dels dissenyadors de modes treballen per a fabricants de roba, creant dissenys per a homes, dones i nens al mercat massificat. Les marques de dissenyador que tenen un «nom», com ara Calvin Klein o Ralph Lauren, són generalment creades per un equip de dissenyadors individuals sota la supervisió d'un director de disseny.
Els dissenyadors de modes creen roba i accessoris. Alguns dissenyadors d'alta costura són independents laboralment i dissenyen per a clients individuals. Altres cobreixen les necessitats de botigues especialitzades o de botigues de departaments d'alta costura. Aquests dissenyadors creen peces originals, així com els que segueixen tendències de moda establertes. No obstant això, la majoria dels dissenyadors de modes treballen per a fabricants de roba, creant dissenys per a homes, dones i nens al mercat massificat. Les marques de dissenyador que tenen un «nom», com ara Calvin Klein o Ralph Lauren, són generalment creades per un equip de dissenyadors individuals sota la supervisió d'un director de disseny.
EL DISSENY DE MODA
El disseny de modes s'encarrega del disseny de roba i accessoris creats dins de les influències culturals i socials d'un període específic. Representa l'estil i la idea del dissenyador segons els seus principis de la composició, coneixements i talent. No s’ha de confondre amb el tall i la confecció o sastreria, doncs encara que el disseny de modes estigui molt lligat a aquest, és una tasca diferent al Tall i la Confecció o Sastreria. El disseny de modes no sempre és un art, ja que l'art no busca com a finalitat obtenir diners i la moda en la majoria dels casos sí, la moda es reconeix com un estil de vida, ja que per dissenyar s'ha de conèixer al client des del seu nivell econòmic, gustos de menjar, de música, a on li agrada sortir, etc
§ Fi estètic: Pretén crear una resposta en qui ho observa, sent la bellesa el seu únic eix.
§ Fi ergonòmic: Disseny d'una cobertura en perfecta harmonia amb la fisiologia humana, fent que aquesta millori en un o diversos aspectes.
§ Fi de personalitat: Mitjançant la cobertura se suggereix un tipus de vida, inclinacions polítiques, culturals, religioses o de caràcter.
§ Cap de situació: Analitzant l'embolcall se situa l'individu en un context històric i geogràfic concret.
§ Fi emotiu: Mitjançant la imatge que es projecta, s'indueix una resposta emotiva
§ Fi estètic: Pretén crear una resposta en qui ho observa, sent la bellesa el seu únic eix.
§ Fi ergonòmic: Disseny d'una cobertura en perfecta harmonia amb la fisiologia humana, fent que aquesta millori en un o diversos aspectes.
§ Fi de personalitat: Mitjançant la cobertura se suggereix un tipus de vida, inclinacions polítiques, culturals, religioses o de caràcter.
§ Cap de situació: Analitzant l'embolcall se situa l'individu en un context històric i geogràfic concret.
§ Fi emotiu: Mitjançant la imatge que es projecta, s'indueix una resposta emotiva
lunes, 19 de septiembre de 2011
ELS CREADORS D'IMATGE
Al segle XIX, les revistes femenines van començar a promocionar les noves tendències i fins i tot a oferir patrons econòmics perquè les dones poguessin confeccionar la seva pròpia roba. Amb l'arribada del segle XX i la popularitat del cinema i la televisió, les estrelles de la pantalla es van convertir en ídols internacionals i van començar a imposar la moda. El mateix va succeir amb els músics famosos, els quals van posar en voga estils radicals que la joventut no va trigar a imitar. Avui dia, la situació ha canviat. Els anunciants es valen eficaçment de desfilades de models, atractives revistes de paper setinat, cartelleres, aparadors i anuncis televisius per crear una demanda de peces noves.
MODA: UN ESTIL DE VIDA
La moda per a molts pot ser un joc de vida com per als dissenyadors i els models. Els estils i tendències han d'anar d'acord amb la persona que ocupa determinada peça, les persones s'han d'ubicar en la seva edat, treball i / o gust per la moda, perquè algú es pugui veure modern, s'ha de veure bé no només és portar roba de la tendència que arriba al mercat si no que ha de buscar que vagi amb el seu caràcter, fisonomia, edat, però sobretot s'ha de sentir bé amb si mateix perquè en realitat comuniqui aquesta moda que l'atrau. Per això és important conèixer que existeixen diferents tipus de cossos, i cadascun necessita alguna cosa específica per ressaltar els seus millors atributs i amagar els seus petits defectes.
Estaríem en un error quan parlem de moda i només pensem en la passarel·la o en grans aparadors d'aquesta o aquella marca de confecció, hem de pensar que estem referint-nos a tot el que representa tot el relacionat amb maneres de viure de cultures de maneres i costums, és a dir la moda abasta tot el que es refereix a la nostra existència i no és exagerat dir això últim des del principi dels temps quan l'home buscava refugi en les cavernes ja van començar les modes, diguem per exemple la de pintar les parets de les cavernes, segurament es va posar de moda comptar les jornades de caça, després les dones i també els homes es van començar a decorar els seus cossos o potser només imitaven als animals que s’empastifaven de fang per protegir-se dels insectes, però ells a més es van haver de veure més atractius i així van establir les base d'una tècnica o més aviat hauríem de dir moda que encara avui se segueix practicant en moltes tribus del globus Austràlia, Àfrica Oceania, Líbia etc., tot això ens demostra que la moda i l'evolució humana van de la mà.
Estaríem en un error quan parlem de moda i només pensem en la passarel·la o en grans aparadors d'aquesta o aquella marca de confecció, hem de pensar que estem referint-nos a tot el que representa tot el relacionat amb maneres de viure de cultures de maneres i costums, és a dir la moda abasta tot el que es refereix a la nostra existència i no és exagerat dir això últim des del principi dels temps quan l'home buscava refugi en les cavernes ja van començar les modes, diguem per exemple la de pintar les parets de les cavernes, segurament es va posar de moda comptar les jornades de caça, després les dones i també els homes es van començar a decorar els seus cossos o potser només imitaven als animals que s’empastifaven de fang per protegir-se dels insectes, però ells a més es van haver de veure més atractius i així van establir les base d'una tècnica o més aviat hauríem de dir moda que encara avui se segueix practicant en moltes tribus del globus Austràlia, Àfrica Oceania, Líbia etc., tot això ens demostra que la moda i l'evolució humana van de la mà.
LA MODA
La moda (del francès, mode i del llatí, modus, mode o mesura) indica en el seu significat més ampli una elecció o, millor dit, un mecanisme regulador de eleccions, realitzades en funció de criteris subjectius associats al bon gust col·lectiu.
La moda son aquelles tendències repetitives, ja sigui de roba, accessoris, estils de vida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conducta de una persona. La moda en termines de roba, es defineix com aquelles tendències i gèneres en massa que la gent adopta o deixa de utilitzar. La moda es refereix a las costums que marquen alguna època o lloc específics, en especial aquelles relacionades amb el vestir o adornar. Totes les persones tenen diferents gustos de vestir, alguns utilitzen roba més reservada, altres més extrovertida, més elegants, etc., encara que sempre tot anirà per èpoques i dins de cada època es van delimitant diferents tipus de modes com les abans mencionades.
La moda son aquelles tendències repetitives, ja sigui de roba, accessoris, estils de vida i maneres de comportar-se, que marquen o modifiquen la conducta de una persona. La moda en termines de roba, es defineix com aquelles tendències i gèneres en massa que la gent adopta o deixa de utilitzar. La moda es refereix a las costums que marquen alguna època o lloc específics, en especial aquelles relacionades amb el vestir o adornar. Totes les persones tenen diferents gustos de vestir, alguns utilitzen roba més reservada, altres més extrovertida, més elegants, etc., encara que sempre tot anirà per èpoques i dins de cada època es van delimitant diferents tipus de modes com les abans mencionades.
domingo, 18 de septiembre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)