Durant els primers anys del segle XX, pràcticament tota l'alta moda es va originar a París i en menor mesura a Londres. Les revistes de moda d'altres països enviaven editors als espectacles de moda de París. Les botigues de departaments manaven compradors a lles passarel·les de París, on compraven peces per copiar (i robaven obertament les línies d'estil i el tall d'altres). Tant en els tallers que fabricaven vestits sobre mesures com les botigues de roba llesta per utilitzar (prêt à porter) apareixien les últimes modes de París, adaptades a les característiques econòmiques i quotidianes dels clients de les botigues. En aquest moment la divisió entre alta costura i roba llesta per usar no estava encara clarament definida. Les dos maneres independents de producció encara no arribaven a ser competidores, i, de fet, coexistien en cases on les modistes elaboraven peces d'ambdós maneres.
En els primers anys del segle, les revistes van començar a incloure també fotografies dels conjunts i es van tornar encara més influents que en el passat. A les ciutats de tot el món aquestes revistes tenien un gran impacte en el gust públic i eren molt sol·licitades. Il·lustradors talentosos com Paul Iribar, Georges Lepape, Erté i George Barbier dibuixaven quadres de moda exquisits per a aquestes publicacions, que cobrien els més recents desenvolupaments en moda i bellesa. Potser la revista de moda més famosa del moment era La Gazette du bon ton, que havia estat fundada el 1912 per Lucien Vogel i regularment publicada fins a 1925, amb l'excepció dels anys de la Primera Guerra Mundial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario